Allucinazione americane

  Allucinazioni americane és l’assaig dedicat per Calasso al cine de Hitchcock. Comenta únicament dues pel·lícules, una d’elles molt analitzada pels filòsofs, Vertigo, i l’altra molt menys tot i que també forma part, des del punt de vista cinematogràfic del millor de l’obra de Hitchcock, the rear window. Sembla clar que als filòsofs els agrada més la primera, però potser això ens explica més sobre la manca de sentit de l’humor que molts pateixen que no pas sobre les pel·lícules mateixes. En un cert sentit Calasso apunta que les dues històries són la mateixa: un heroi, en tots dos casos interpretats per James Stewart, en una lluita agònica contra la seva capacitat de representació i una dóna que entén que el domini sobre l’home passa pel domini sobre la seva capacitat de representació. La dona triomfarà a The rear Window i fracassarà a Vertigo. Des d’aquesta lectura la protagonista femenina de Vertigo no és el personatge de Kim Novak sinó el de Barbara Bel Gedes, mentre que l’equivalent al personatge de Kim Novak seria el del pati que el fotògraf contempla amb la seva immobilitat forçada. La visió de Vertigo es fonamenta en la utilitzacio de categories extretes de la Biblia i de Plató, Madeleine és a la vegada ídol i còpia, les dues nocions més estigmatitzades al gran llibre i als diàlegs, pel contrari la primera pel·lícula en ordre cronològica és analitzada des de nocions propies de la filosofia hindú, dels vedes, on la consciència del fotògraf equivaldria a l’atman des del qual es desenvolupa l’univers ( i això és certament amb el que Truffaut va veure quan veié el film i apuntava que es tractava del desplegament d’un univers) Truffaut explica que la primera vegada que veié el film li sembla molt El mónpessimista, però que després moderà el seu punt de vista. Era obvi que la pretensió de Hitchcok no era fer cap desplegament de pessimisme ja que el decantament per la comèdia és obvi. Calasso és òbviament més proper al punt de vista del realitzador britànic emfatitzant sempre el caràcter de comèdia de l’obra. El món és com és i això justifica el sacrifici que el fa possible (el sacrifici és obviament l’assassinat investigat pels protagonistes) Jo tinc un agraïment personal al llibre de Trias sobre Vertigo, lo bello y lo siniestro, que em va donar arguments de pes per defensar la meva afició a gaudir de pel·lícules políticament incorrectes. Ara em distancia una mica la seva tendència a imposar categories i em sento més proper i recomanaria d’entrada, cosa que no exclou la lectura del llibre de Tries, aquest text de Calasso més proper a l’estructura de l’assaig; el gènere literari més adaptat a la situació humana