No puc dir que no tingui bons moments a la meva vida. Dimarts vaig gaudir explicant per enesima, potser última, vegada el diàleg entre Sòcrates, Menó i el seu jove esclau. Diumenge vaig gaudir del talent de Sirk veient Imitation to life al costat de ma mare i acabant tots dos plorant d’emoció. Divendres vaig sopar de manera excel·lent a casa xica amb un gran amic en un magnífic moment. La tranquilitat i el goig, però, passen sempre per no pensar en un futur, que quan no em dona por em fa mandra. Això pensant només en termes individuals quan penso en un àmbit més gran, encara és molt pitjor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.