Al teatre Poliorama veig la representació dirigida per Carlos Saura de la fiesta del Chivo de Mario Vargas Llosa, d'actualitat últimament per haver dit una de molt grossa, mostrant una concepció peculiar de la democràcia. Al mateix teatre havia vist no feia gaire un altre treball de Carlos Saura sobre una obra de Garcia Marquez, que no em feu massa fred ni calor. Aquesta m'ha agradat molt més, ni que sigui per què tot aquí està muntat en funció d'un actor de tanta presència i capacitat d'omplir l'escenari com Juan Echanove, el qual assoleix arrossegar pel camí de l'excel·lència la resta del repartiment. Trujillo era un personatge abjecte, terrorífic però finalment em resulten més terrorífics els seus comparses, els mediocres imprescindibles perquè aquesta mena de monstres siguin possibles. L'obra està molt ben construïda, dosificant perfectament la tensió i fent-te sortir del teatre, de l'única manera possible, amb molt poca confiança en la humanitat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.