el català, un altre cop

 Tota la vida he treballat amb alumnes provinents de la immersió. Sempre he fet la classe en català quan he treballat a l'àrea metropolitana. En principi, em semblava una bona idea. No només això, sinó una idea noble. Però quan afrontem el fet que  a cap comunitat de l’estat el fracàs escolar dels acabats d’arribar és com  a Catalunya, quan considerem que en cap altre comunitat els alumnes et senten tan poc identificats amb el seu centre i a més considerem que des de fa uns anys el català retrocedeix socialment, la pregunta s’imposa:, per a què dimonis serveix aquesta immersió? És una pregunta retòrica obviament, perquè si alguna cosa em queda clar després de trenta anys és que tot el que pugui perjudicar l’escola pública, pels que manen, no necessàriament la gent que votem, suma