Retrobament amb jung en un treball de recerca

 

Aquest any he dirigit dos treballs de recerca sobre psiconàlisi. Un d'ells, en concret, sobre Jung i he de dir que em va impressionar que una alumna sabés qui era i li motivés la seva lectura. En sóc molt i molt conscient de les limitacions científiques de la psiconàlisi que són prou evidents. Igualment evident però menys conegut és que un alumne de l'ESO difícilment pot tenir consciència, doncs la propaganda si no et convenç no et serveix de res. Tanmateix entenc l'interès de les meves alumnes. Si la vida humana és una narració, ni que sigui una història explicada per nosaltres mateixos, llavors no es pot parlar de la vida sense fer literatura i no hi ha explicació científica contrastable només interpretacions. Des d'aquesta perspectiva sí és clarament defensable la psicoanàlisi. Jo havia deixat de llegir i pensar fa molts anys especialment Jung, i llegir aquest treball ha estat un mena de retorn al passat. La diferència entre tots dos és interessant. Freud és absolutament modern i ombrívol, la seva tonalitat correspon exactament al segle, Jung és un herètic perquè tota la seva obra està construïda des de la negació del progrés. Tots dos coincideixen però en moltes coses com, per exemple, l'afirmació de la bisexualitat original del genere humà. Jo no la negaré pas i em sembla evident que l'orientació sexual depèn sovint de circumstàncies biogràfiques contingents. Però no puc deixar de preguntar-me si atribuint tot exclusivament a l'educació potser estem menystenint el fet que la de la majoria de la població es correspon amb l'apropiada per la reproducció segons el seu cos, dit altrament, Freud i molt especialment Jung, estarien continuant aquí la vella tradició cristiana de menyspreu del cos