Gent d'ordre

 

Gent d'ordre és el llibre del periodista d'el Pais, Cristian Segura sobre l'evolució desaparició, la desfeta diu l'autor, de la classe dirigent barcelonina. És un llibre de bon llegir però difícil de classificar, doncs oscil·la entre la crònica personal i l'assaig etnogràfic. És certament apassionat per algú com jo, un barceloní fins al moll de l'os, però que al capdavall podria segurament comptar les vegades que han creuat la Diagonal, una mena de Rio Grande en el meu imaginari. Em consta que a l'altra banda del riu, la Diagonal, molts estan també en la mateixa situació. Cristian ha estat un autor molt bel·ligerant amb el procés i el seu llibre permet constatar el caràcter extravagant i absurd de tot el que ha succeït. Del llibre no se'n desprèn una imatge que permeti fer un judici gaire favorable del valor d'aquesta classe dirigent: ni del seu nivell cultural, ni de la seva capacitat de crear riquesa, ni de la seva perspicàcia fent política. Deixa clar una cosa poc subratllada que la font de supervivència ha estat l'administració de la Generalitat, que a nivell d'aquest barris ha estat la gran agència de col·locació i que, al capdavall, tot plegat és una conseqüència de la globalització. La decisió fatal de desindustrialitzar el país i viure de rendes implicava una substitució perquè una elit de rendistes és una possibilitat només transitòria i terminal.