Els Salut, una família del Raval

 Deia Max Aub que un és d'on fa el batxillerat. Jo vaig fer el batxillerat al Raval, entre els anys 1976 i 1980. Era un barri molt diferent, no sé si encara era el barri més dens d'Europa, però encara hi havia molta gent. En aquells anys s'estava recuperant la història de moltes coses interrompudes el 1939, però al Raval, l'antic centre neuràlgic del moviment anarco-sindicalista abans de la guerra, això no va ser ben bé així. En els marges pactats dins de la transició no hi havia lloc per un sindicat obrer independent. La coincidència en aquest punt de exfranquistes, nacionalistes catalans, comunistes i socialistes fou absoluta. Després va venir l'època de l'heroïna i una reurbanització seguidora de plans dissenyats a l'època del porciolisme. Per això de tant en tant compro llibres de la col·lecció històries del raval (on no només vaig fer el batxillerat, sinó que vaig passar la major part de la meva infància, tot i que no vaig viure mai) recuperant una història que tinc molts motius per a sentir com a meva.

L'últim és el llibre de la portada, dedicadt a la familia Salut tres generacions d'una família anomenada Salut. L'avi Miquel era de Vilanova de Meià. Deixà Barcelona amb quaranta anys, esdevingué primer ballarí del Liceu i morí amb 97 anys. S'establí al barri on visqué com també farien els seus fills. A diferència d'altres famílies tots sabien de lletra i varen deixar testimoni de l'estretor de la vida i la dificultats del habitants del barri. La narració de lavida dels dos fills, Antoni i Emili, és un testimoni directe dels esdeveniments que dugueren a la consolidació de la CNT. L'Antoni estigué actiu a la guerra civil tot i ser ja molt gran com a propagandista. El seu germà Emili, s'exilià a Paris al temps de la setmana anomenada tràgica, era un home autodidacta però amb una cultura notable i que escrigué alguns llibres sobre la seva activitat revolucionaria. El llibre conté una vívida descripció de la batussa entre els obrers anarquistes i els lerrouxistes en l'acte commemoratiu de l'afusellament de Ramon Clemente, el carboner de la plaça Pedró executat per haver ballat amb les mòmies d'una monja,

Potser però la part més interessant és la descripció de les vides dels fills de l'Emili. El més gran Antoni estigué a la batalla de l'Ebre, com a infermer en la primera línia de foc i deixà el seu testimoni escrit que el llibre reprodueix. Més interessant i molt més dura fou l'experiència del seu germà Emili, el qual amb vint anys va ser enviat a la URSS per a formar-se com a pilot, el novembre de 1938. Evidentment era massa tard per servir de cap ajut a la Republicà i va haver de restar a la URSS, quan esclatà la guerra, sol·licità permis per viatjar a l'Argentina on tenia família, i la resposta va ser l'internament en un camp de concentració. Va estar diversos camps fins al seu alliberament el 1948, però encara restà a la URSS vuit anys més, exercint el seu ofici de músic, (que compartia amb el seu germà) fins tornar a Barcelona, on acabà els seus dies fent de músic i ocasionalment de professor de Rus. La seva descripció de la seva reclusió és un testimoni de primer ordre , que no ha perdut gens del seu interès.