La agonia del eros

 

La agonia del Eros és un assaig publicat fa set anys per Byung-chul Han i que m'ha vingut de gust llegir després del temps dedicat als diàlegs platònics més eròtics. Com tots els seus assaigs forma part del seu projecte d'examen de la situació de la nostra civilització contemporània. El missatge d'aquest text és molt clar: l'erotisme és l'obertura a un altre, en llenguatge hegelià negativitat, i ha esdevingut incompatible amb una societat narcisista, i que per tant prescindeix de l'altre, i on l'excés a la informació treu tot lloc a la negativitat. Han ens diu això prescindint de tota retòrica acadèmica i amb una concisió que li fa tendir a l'aforisme, cosa que suposo explica en gran part el seu èxit. Per bastir la seva exposició es recolza en alguns dels pensadors que millor han definit l'alteritat: Hegel i Levinas, també Plató. Han substitueix una retòrica molt peculiar de fons asiàtic per l'argumentació, però en aquest cas la força del seu missatge, des del meu punt de vista, rau en la coincidència amb la pròpia experiència; amb allò que observo sobre com es relacionen els joves o, cosa que em sembla important, com ha evolucionat el tractament de les relacions eròtiques a la literatura o al cinema. Una experiència que es resum molt bé amb l'afirmació de què el design de l'altre ha estat suplantat pel comfort d'allò igual. Gran part del llibre el constitueix un examen de la pornografia amb una evident dimensió política i on aquesta es caracteritza de manera estrictament oposada amb el que em venien quan jo era un adolescent. Tot plegat fa prou sentit. A un nivell personal, em quedaria potser amb el final de la tercera part, la més centrada a Hegel el pensador que millor ha entès l'alteritat, on eros és definit com el vencedor de la mort, no tant per cap immortalitat il·lusòria sinó per ajudar a percebre la irrellevància d'allò que constitueix els nostres jos, tant el personal com el social,