Siete virgenes fou la tercera pel·lícula d'Alberto Rodríguez. Explica la història del Tano un adolescent d'un barri obrer de Sevilla tancat a un correccional que gaudeix d'un permís de 48 hores per assistir a la boda del seu germà. Òbviament tracta d'aprofitar l'oportunitat per fer el que no pot fer normalment al correccional, és a dir, quasi tot. La pel·lícula és el seguiment d'aquests dos dies de diversió que acabaren sent una altra cosa ben diferent doncs el Tano aprèn el significat del pas del temps, allò que per abreujar podem dir, madurar i adquireix una certa noció, potser fins llavors ignorada, de las relació causa- efecte i de les conseqüències dels actes. Siete virgenes és un film ben explicat però no tan enlluernador com la molt aconseguida la isla mínima, tampoc hi és en primer terme la voluntat d'explicar la nostra història des d'un punt de vista desmitificador que apareix a les tres últimes pel·lícules d'aquest autor. Tanmateix no deixa de ser una represa del cine de quinquis, amb menys sang i fetge això sí, que em sembla bastant important per entendre la realitat del país, especialment quan parlem d'educació Del film m'ha agradat especialment l'evolució de la relació del Tano amb el nuvi el seu germà gran i el sentit que n'extreu Rodríguez. Es pot constatar que Jesús Carroza ja de molt jovenet era un actoràs i a nivell personal que és la primera vegada que en una pel·lícula espanyola tinc problemes certs per a entendre clarament els diàlegs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.