Perplexitats sobre judicis cinematogràfics

 

La senyora Riefenstahl

Com ja hem explicat pels savis la millor pel·lícula de la història és una de la realitzadora Chantal Ackerman. No m'he llegit els arguments dels seus partidaris per obtenir aquest lloc preeminent, però entre ells no pot estar el de la influència perquè el film ha estat molt poc difós. Hi ha qui pensa que potser ha influït el gènere de la realitzadora, però aleshores sobta que a la llista no tingui cap representació una directora que si ha estat molt vista i ha tingut una influencia real, fins i tot més enllà de la cinematogràfica, Leni Riefenstahl. De la mateixa manera, com que no es podia oblidar el cine polític apareix a la llista Gillo Pontecorvo i la seva Batalla d'Àlger, fantàstic film sense dubte, però potser una confrontació més radical entre allò filmic i allò polític passaria per haver considerat la inclusió de Soup Duck (McCarey, 1933) que és, si voleu, una bajanada, però que forçant el seu caràcter de bajanada acaba sent extremadament realista i lúcida sobre el sentis dels discursos que corren per tot arreu, i en general els polítics són iguals de seriosos que Rufus T. Firefly però molt menys convincents. De fet, quantes vegades, veient els polítics actuals, no ens agradarien usar el discurs de Firely quan introdueix el seu defensat, Chicolini, al tribunal que jutjà per altra traïció: Mirin a l'acusat Chicoloni. És un home que parla com un idiota i es comporta com un idiota .. però no es deixin enganyar, és un idiota. Fins i tot quan llegeixo alguns diaris que parlen de la guerra actual em sembla que l'escena del clip té poc de satírica