Bite the bullet

 Bite The Bullet és un dels darrers westerns presentats com a producció de primer ordre a l'Amèrica dels setanta. El seu realitzador i guionista era el llavors ja veterà Richard Brooks. Vaig reveure-la l'altra tarda i vaig passar una bona estona, més enllà del fet que la pel·lícula té alguns punts prou fluixos. El primer, de manera estranya, és que el guió no em sembla que acabi d'estar ben resolt. L'argument explica una carrera de resistència a cavall que dura molts dies, però jo no tinc mai la sensació de què la pel·lícula acabi de donar una idea clara del desenvolupament de la carrera. D'altra banda el repartiment és desigual i sembla com si Brooks hagués dirigit millor o confiat més en els representants de la vella generació, Gene Hackman, James Coburn, Ben Johnson, que no pas en els actors de la nova fornada com Jan Michel Vicent o Candice Bergen. Finalment i per acabar amb els retrets en molts moments em sembla excessiu l'interès de Brooks en mostrar que la seva perspectiva és liberal i progressista. Bite the Bullet és un western ostensiblement animalista, però això no és del tot nou doncs alguns dels seus personatges a d'altres westerns ja ho eren com Robert Ryan a The Professionals o Stewart Granger a The Last Hunt .

Les objeccions però tampoc amaguen tot allò que funciona bé. Johnson, Coburn i Hackman fan una actuació excel·lent, especialment l'últim que aquesta vegada és, per variar, el bo de la pel·lícula. La fotografia de Harry Stradling jr. té la majestuositat pròpia de les millors peces del gènere i encara que el guió no estigui del tot reeixit no puc deixar de simpatitzar amb el punt de vista defensat per Brooks sobre la futilitat de la victòria i celebrar la seva facilitat com dialoguista, en molts moments del film, com el reproduït més amunt; un diàleg que m'entusiasmà quan n'estava convençut de la necessitat d'un cert punt d'impertinència com mitjà de defensa en un món que em semblava hostil ( i de fet, ho era)