Hardcore

 

Hardcore fou el segon film de Paul Schrader després del seu encertat debut amb Blue Collar. Hardcore possiblement és un film molt més personal: el protagonista és un home definit per la seva vinculació a una església calvinista, com el mateix Schrader, i és en gran part una reelaboració de The Searchers, potser d'una manera encara més clara que el film més famós del període, Taxi Driver, en el qual també treballà Schrader com a guionista. Aquí el lloc dels colons és el dels creients puritans i els indis són la gent de la indústria pornogràfica. Efectivament el protagonista de la història és un industrial d'una petita ciutat de l'est amb una filla adolescent, la qual desapareix misteriosament en una excursió a Califòrnia organitzada per la seva congregació. Com que la policia té un interès relatiu a la gent que desapareix, contracta un detectiu, desendreçat però no del tot ineficient, que la descobreix en un film pornogràfic. Van Doren, aquest és el nom de l'industrial, s'introdueix en aquesta industria per intentar trobar-la. Més enllà del fàstic que en ell mateix li crea aquest món, la seva angoixa augmenta que es va adonant que la seva filla es relaciona amb gent involucrada en la producció de stuff movies. Van Doren és George C. Scott, un actor que ara em sembla una mica oblidat, però que a la dècada dels setanta era junt amb Brando el més prestigiós dels actors americans. Aquí mostra prou bé perquè era així. El film és excel·lent. És una de les narracions més àgils de Schrader i deixa mostres de la seva qualitat com a dialoguista especialment a les discussions teològiques entre Van Doren i la prostituta que en un cert moment li fa de guia, membre d'un culte venusià. Potser el final és la part menys satisfactòria de la pel·lícula. Té una certa lògica que si fas alguna cosa com The Searchers, l'acabis amb una final com el de The Searchers. Però cal ser John Ford, perquè et funcioni el final de The Searchers. En aquest cas el que passa no és incoherent, però la resolució no acaba d'estar ben plantejada. De fet, en el guió original, el final era molt diferent i del tot oposat al que finalment es va rodar (tampoc era el de The Searchers però podria ser una variació dels possibles en aquell film) però Schrader tingué molta por de no tornar a rodar mai més i cedí a les pressions de la productora.