Amb més de seixanta anys, me n'adono que des de que vaig deixar la universitat,el 1987, el temps del que he disposat ha estat sempre limitat ( i això considerant que no he tingut fills i que he tingut una de les millors feines possibles en relació a aquesta qüestió) Ara mateix també els meus desigs sobrepassen les meves possibilitats. Potser per això em resulta depriment veure gent jove pels quals la perspectiva d'una temporada llarga de temps lliure és motiu de la més gran angoixa. Possiblement cap altre cosa pot descriure millor el que és el fracàs d'una educació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.