Veig a la sala Beckett la representació de l'obra Animal Negre, Tristesa d'Anja Hilling. L'obra explica la sortida de sis urbanites i un nadó que decideixen passar una nit al mig del bosc per experimentar la natura. Malauradament la conseqüència del seu esbarjo és un incendi amb conseqüències fatals per quasi tots ells. La història és explicada en gran part per dos narradors, que tenen un paper puntual en el moment del rescat i es recolza a la utilització del video per simular el foc en pantalles que omplen tot l'escenari El tema de l'obra és important: la nostra petitesa enfront de la naturalesa i el freqüent oblit del caràcter radicalment contingent de la nostra existència. La representació però em va deixar una mica fred i em va refermar la idea de què la millor manera de dir coses importants és dir-les de manera senzilla. Potser tampoc m'ajuda que els personatges són molt contemporanis, molt representatius del nostre temps i això, des del meu punt de vista, vol dir que d'interès tenen poquet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.