Aiguafang

 

Aiguafang és una altra de les recomanacions del meu amic JuanMa que he seguit i de les que estic prou content. És una novel·la molt breu, cosa molt d'agrair en un temps en què la narració més consumida són sèries, que generalment tendeixen a allargar-se. L'acció transcorre en una Barcelona distòpica sotmesa a una permanent pluja corrosiva. Entre el nostre temps i el de l'acció han passat esdeveniments força catastròfics que l'autor, Joan- lluís Lluís, sembla haver pensat, però del que només ens diu el més indispensable. Allò que sabem és que el valor de la vida humana ha baixat de preu, que l'esclavatge ha esdevingut un altre cop una institució tolerable, si més no si els esclaus són japonesos i que, no tot han de ser males notícies, IKEA segueix treballant amb èxit. En aquest escenari conflueixen tres personatges dels que no sabem un altre nom diferent de l'utilitzat pel narrador: l'assassí, l'esclau i l'oreneta, una noia que fa de squatter, afectada d'una malaltia que li dóna la capacitat de tenir somnis profètics. La narració explica l'entrecreuament dels destins d'aquests personatges. La seva presentació comença amb un grau d'abstracció que m'ha fet pensar a Kafka, però que acaba definint un univers ben diferent i mot atractiu. Lluís és un escriptor que demostra capacitat fer un bon ús de la llengua i donar tensió a als seva narració.