Sumadaripen

 A la Biblioteca Armand Cardona de Vilanova vaig a la projecció del documental Samudaripen, sobre l'holocaust dels gitanos. Sumadaripen és de fet la paraula romaní que seria la traducció de Shoa. El documental reflecteix l'experiència d'unes joves catalanes d'ètnia gitana que viatgen a Auschwitz en la commemoració de la nit del 2 al 3 d'agost de 1944, quan els nazis varen liquidar tots els gitanos del camp. Al documental apareixen dos supervivents i expliquen els seus records. Es parla de l'holocaust oblidat perquè és evident que se n'ha parlat molt menys que del jueu, tot i que jo recordava perfectament el monument commemoratiu d'Auschwitz. En tot cas el que no va tenir és cap mena de conseqüència política i això és molt preocupant quan l'Europa de l'Est està girant, quan més va més, a posicions autoritàries i xenòfobes i els gitanos no tenen un estat d'Israel ni res que s'assembli. Curiosament allò que si tingueren els nazis fou un moment de vacil·lació, malauradament superat, sobre si calia exterminar realment els gitanos. Al capdavall cap altre ètnia europea ha estat menys barrejada des de que vingueren de la Índia, lloc mític pels aris.

Tanmateix jo hi vaig anar sobretot a veure el presentador, el senyor de la foto, el qual a més de president de l'associació joves gitanos de Gràcia i de vicepresident del Consell Gitano de Barcelona és ex-alumne del Vila de Gràcia on començà a fer l'ESO l'any 1996, la primera vegada que es va fer ESO. No va ser alumne meu però ens coneixíem molt perquè passava moltes hores al meu despatx, el del cap d'estudis. Contra el que els teòrics de la pedagogia no repressiva suposarien, la nostra trobada fou més que cordial, jo era el "seu" cap d'estudis, i se'n recordava de què havíem estat estones parlant de Gato Pérez, que era una referència a la seva comunitat i del que jo tenia molts discos. En general, tenia un molt bon record de l'institut malgrat el desgavell que fou llavors la instauració de l'ESO i la manca absoluta de mitjans i referents per treballar amb aquest alumnes que per primera vegada entraven a un centre d'ensenyament mitjà. Només recordava una professora com obertament racista. Tenia tota la raó.