Una vida violenta

 

Llegeixo una vida violenta, una de les novel·les escrites per P. P. Passolini abans d'esdevenir realitzador cinematogràfic. Explica la vida de Tomasso un jove habitant d'un barri de barraques a la Roma de després de la segona guerra mundial una vida violenta com diu el títol i a més desagradable, brutal i curta. La novel·la està dividida en dues parts, separades pel pas de Tomasso a la presó. M'agrada molt més la segona part quan Tomasso ha adquirit una complexitat, de la que no gaudeix en la primera part. Penso que la novel·la és un triomf del seu autor perquè assoleix construir un personatge contradictori gens mancat de gruix moral malgrat uns defectes i mancances que Passolini no fa cap esforç en amagar. Evidentment em recordà Accatone un dels primers films de Passolini i dels més reeixits. L'únic problema de la meva lectura és que he llegit la primera traducció catalana, obra de Maria Aurelia Campany, i no m'ha agradat gens com tractava el problema de l`argot amb el que parla Tommaso i els seus companys. És clar que no és un problema fàcil, però el recurs d'utilitzar expressions pròpies del parlar dels gitanos, xantar la mui, m'allunyava molt del text en principi. No sé si aquesta és la causa, però sembla que hi ha una traducció més recent al català. També s'ha fet una pel·lícula sobre la novel·la, però no en tinc cap referència.