Una casa en la montaña

La cabana noruega de Wittgenstein
 

    Fins a final de mes es pot veure al Heartbreak Hotel de la plaça olivereta, una casa en la montaña d'Adrià Boronat interpretada per l'autor, que de fet fa d'autor, Sergi Torrecilla i Xavier Beltrán. Segons el seu currículum Adrià Boronat és llicenciat en dramatúrgia i en filosofia per la UB i a la presentació es diu que a l'obra hi ha una miqueta de Wittgenstein, del qual cal recordar que també va estar a una caseta, de fet una cabana, a la muntanya un bon grapat d'anys. Jo diria que hi ha potser més que una miqueta, tot i que potser sobre aquest punt em reservaré fins a poder fer una lectura del text, cosa que faré tan aviat com pugui. La idea però que em sembla més central no la relaciono tant amb Wittgenstein com amb la coetània Física quàntica o el Borges del jardin de los senderos que se bifurcan, també escrit a finals dels trenta: la idea que cadascuna de les nostres decisions són un node en el espai temps i per tant significa el desplegament d'un mon possible. En conseqüència la historia no es desenvolupa linealment, sinó amb retorns al passat on una modificació obre una situació nova. Tot això s'articula des de la història d'un escriptor de ciencia-ficció que aparentment es vol retirar a un refugi de muntanya on es acollit per un altre home. Serà clar aviat que algú ha de matar l'altre, però les possibilitats són diverses. El diàleg barreja doncs una convencional conversació de recepció amb un enfrontament a vida i mort, integrant consideracions sobre la essència i l'existència, inquisicions sobre la consciència, consideracions sobre la narrativa de la ciència-ficció i els zombies. Sobre com es desenvolupa tot això no vull explicar massa perquè jo no m'ho esperava i això va tenir molt a veure amb que gaudís molt de l'obra. Hi hauria prou amb dir que aquí si podem parlar amb propietat de teatre immersiu i que el treball dels actors, i de l'Adrià Boronat, és a la vegada extraordinari i del tot original.