Un viatge en tren

 

    Ahir havia d'anar a Barcelona. Miro la app de RENFE i veig les notícies al migdia. Sento que la xarxa funciona amb normalitat. Arribo a l'estació de Vilanova. Com que la meva confiança en els panels informatius és limitada vaig a l'andana a veure el panorama. Hi ha un tren aturat estacionat a cadascuna de les quatre vies. El panells informatius estan apagats. Arriba un tren, no anunciat per Megafonia, des de Sant Vicenç. M'hi pujo i sento que hi ha gent comentat que porten una hora esperant. Va més ple del normal. En un tunel de les costes estem aturats cinc minuts (estona per pensar en altres coses). Arribem després un viatge de setanta minuts al passeig de Gràcia. Molta més gent del normal a l'andana. A la tornada, arribo a les deu de la nit. Al passeig de Gràcia els panels expliquen que no hi ha cap tren cap a Vilanova fins les sis de la matinada del dia següent. Cap membre del personal de l'estació, ni tan sols algun guàrdia de seguretat. Com que les barres estan aixecades baixo a l'andana a veure que passa i un altre cop tinc sort i apareix un tren no anunciat que va a Sant Vicenç. Arribo sense més novetats i pensant que podria haver estat pitjor. No valoro l'experiència i de fet no sé sí per explicar-la ja se'm pot considerar un ultradretà, segons s'explica aquí. Mentre escric això la tele està encesa i explica que la Generalitat a RENFE la gratuïtat dels trens fins que no es superi la crisi. Donar gratis un trens que no funcionen, no sé si és una solució brillant, però de fet és un bon resum de la pràctica habitual del govern.