A Bronx Tale és el primer film de Robert de Niro, que només va fer un altre després. Explica la història de Calogero un nen i després un adolescent d'una família humil del barri del Bronx que viuen del sou del pare com conductor d'autobusos. Calogero té un pare dels que podríem dir exemplars, un home honest, treballador i de fortes conviccions morals, però el seu paper es veu qüestionat quan entra a la vida del seu fill Sonny un dels caps mafiosos locals que vol recompensar el nen en agraïment per no haver-lo delatat després que el nen el veiés cometre un assassinat a sang freda. Sonny sempre havia tingut un viu interès per l'heroi del barri i així Sonny acaba esdevenint una mena de "pare" alternatiu i canviant la perspectiva del nen sobre els Yankees. Estem doncs en una història d'aprenentatge on el jove ha de fer una tria entre una vida de de honestedat però també grisor i precarietat i un altra de riquesa, diversió, un únic valor moral, la lleialtat al cap, però també de risc permanent perquè la mort és una possibilitat sempre a l'aguait i la lleialtat és important perquè, de fet, és ben rara.
En comparació amb altres films del període sobre la mateixa temàtica, A Bronx tale, és una pel·lícula optimista doncs al final Calogero ha tret realment profit tant del pare real com de l'alternatiu i hi ha una certa reconciliació entre les dues figures enfrontades. El film és de 1993 i quan el veus és fa difícil no pensar en Goodfellas que era prou recent. Això evidentment predisposa a veure'l, Comparteix amb el film de Scorsese l'interès, gairebé antropològic per la gent del barri, sovint penses que podrien estar tant en un l'una com en l'altra pel·lícula, una banda sonora de músiques del moment on es desenvolupa la història ( finals dels cinquanta i els seixanta) prou encertada, aquesta, i una tendència a utilitzar llargs tràvelings, tot i que de Niro sigui més moderat. De Goodfellas repeteixen Joe Pesci, en una breu intervenció al final i De Niro que fa un personatge del tot oposat al Jim Conway de Goodflellas, doncs és el pare conductor. Tot i el oposat tarannà moral la seva manera de parlar i moure's tampoc és tant diferent. El seu oponent és Chazz Palminteri que era també l'autor de la història on es basa la pel·lícula. i obtingué un gran triomf doncs a més que la seva interpretació fou prou bona, els diàlegs del films mostren que la història estava prou ben escrita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.