Al TNC veig Maria Magdalena de Michael de Cock l'obra dirigida per la directora de la institució Carme Portacelli. L'obra efectivament gira sobre la figura evangèlica explicada per una catedràtica que investiga sobre ella, mentre pateix una crisi familiar provocada pel que seu marit demana la custodia de la seva filla després d'un accident domèstic. Això permet una certa identificació entre la seva figura i la de Magdalena reforçada perquè l'únic personatge masculí que apareix és un taxista brasiler que respon al nom de Jesús i que en algun sentit sembla d'un altre món. La catedràtica Miriam és Ariadna Gil, el talent de la qual és indubtable. Els seus companys estan bé i alguns em semblen bons ballarins, doncs, en alguns moments es balla. La producció és cara i llueix. Tot això em fa l'obra més decebedora. La idea més important sobre la que gira és que la religió cristiana té un problema amb la femineïtat. Com un gran descobriment no és. Si més no, és una cosa que donava per molt sabuda quan vaig estudiar una mica el mon antic, fa quaranta anys. L'altre punt és que el text en molts moments agafa un punt demagògic que no calia i que fa poc servei a la causa de la femineïtat De fet, un dels `punts bàsics per mostrar el menysteniment de les dones, evident i indiscutible, és la ignorància, també indiscutible, del personatge de Maria Magdalena, però no sé si hi hauria gaire diferència si es preguntés sobre Sant Pere o Sant Joan. La ignorància sobre el passat cada cop més és la regla i no l'excepció i, malauradament, la possibilitat de invencions de tota mena. Tanmateix, l'obra em va servir per saber que Maria Magdalena havia estat declarat apòstol d'apòstols pel Papa. l'any sense cap gràcia de 2017. Aquesta declaració no contradiu per res els evangeñlis canònics, però només té sentint des de l'acceptació d'una certa autoritat als apòcrifs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.