Vint anys després de la seva estrena, veig Children of Men, una de les pel·lícules que feu famós Alfonso Cuarón. Vista ara, la pel·lícula ha resistit molt bé el pas del temps. L'acció s'esdevé a l'Anglaterra de l'any 2027 i comença amb la notícia de la mort accidental d'un noi argentí de 19 anys, famós per ser l'ultim nascut. Fa llavors molts anys que no neix ningú i la humanitat està abocada a l'extinció, tot i que no pas en pau doncs la major del països estan en una situació de caos i el Regne Unit, relativament estable, és un estat militaritzat , i feixistitzat, on hi ha una cacera de l'immigrant. En aquest context, un home sense gaire a fer a la vida es veu involucrat a la lluita entre els dos bàndols tractant de protegir una noia negra, que és la primera dóna embarassada en dècades.
A la Wikipedia es diu que el film és una barreja de thriller i ciència ficció i la veritat és que en tots dos sentits funciona perfectament. Quasi tot el film és una persecució plena de tensió com s'adverteix en el pla-seqüència del clip de més amunt. Cuarón tendeix a utilitzar aquest recurs, sovint de manera brillant. En un ordre no sintàctic, el film està ple de referències que requereixen segurament més d'una visió. Com a ciència- ficció, el film gira sobre dos qüestions que vint anys després són encara molt més vigents que llavors: la por a la immigració i el temor a la infertilitat i la consegüent extinció natural ( en el film no s'explica que l'ha causada però sí que ha hagut una important pandèmia), Vistes ara les imatges de la batalla en el que havia estat possiblement un "resort" anglès recorden el que hem entrevist de Gaza. Esperem que aquí Cuaron no encerti. Entre el repartiment hi són: Michel Caine, sempre una presència esplèndida, una molt ajustada Juliane Moore, com cap terrorista i ex-esposa del protagonista i Clive Owen el protagonista, quasi sempre és en pantalla i que acabà sent un dels guionistes del film. Poc expositiu, el film pot suportar moltes lectures, però és indiscutible que el final deixa una porta oberta l'esperança, ara molt més necessària que al 2006
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.