Que solo el pueblo, salva al pueblo és mentida perquè no hi ha una cosa tal com el poble. Però, com es desprèn del que dèiem l'altre dia sobre el Raval, no hi ha fronteres més reals i difícils de superar que les de classe i a tothom li costa molt pensar contra la pròpia classe. No és impossible, però sovint significa un qüestionament de la pròpia identitat, incompatible a hores d'ara amb el narcisisme ambiental. En tot cas, la figura del "redemptor" que baixa des de les alçades, en el cas de Barcelona de damunt de la Diagonal, mai no és gens fiable com la història explicada al llibre en dóna perfecte exemple. Ésser redemptor és difícil i més d'allò que ignores
.webp)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.