Kontinental'25

     Kontinental'25 és una de les millors pel·lícules que he vist en els darrers temps. És un film romanès amb guió i direcció de Radu Jude. És una pel·lícula feta amb molts pocs mitjans, de fet rodada amb un iphone 10, però això es compensa amb tenir molt clar que ens vol contar i la manera de fer-ho L'acció del film té lloc a Klug, la ciutat més important de Transsilvània. Als primers minuts veiem la vida d'un captaire que es dedica a regirar les escombraries i a vagar per la ciutat, normalment invisible per tothom llevat d'algun imbècil que vol intimidar-lo. L'home resideix a l'habitació de les calderes d'un edifici que ha de ser enderrocat. Un dia ve un grup format per dos policies, un serraller i una agent judicial, encapçalament el grup, per desnonar-lo. Quan l'expliquen la situació, l'home demana vint minuts per recollir algunes coses. El grup va a fer un cafè i l'home aprofita aquest moment per suïcidar-se, penjant-se d'un radiador

    A partir d'aquí el personatge de l'agent, interpretat per una molt competent Ezster Tompa, esdevé el protagonista absolut. La dona té un intens sentiment de culpabilitat per no haver evitat la mort i suporta una pressió intensa i del tot malèvola a les xarxes socials, agreujada pel fet que ella pertany a la minoria hongaresa i l'home mort era romanès i havian estat esportista d'elit, és a dir, motiu d'orgull "nacional". Orsolya, així es diu, està casada amb dos fills i abans de ser agent judicial, havia estat professora de Dret Romà. Essencialment, el film són les converses en les que ella intenta trobar consol, sempre sense gaire èxit mai. La primera és amb el policia encarregat del cas que li deixa clar que és innocent des d'un punt de vista judicial i li explica que això són coses que passen i tampoc val la pena capficar-s'hi. Després les converses són amb una amiga "propera", amb la seva mare, nacionalista hongaresa, amb un ex-alumne de dret que ara fa de repartidor de Globo i amb el pope ortodox que va conèixer quan es va convertir a la fe ortodoxa pel seu casament.

    El conjunt de les quatre converses configura un retaule on s'expressa amb la major precisió l'estat espiritual d'Europa. Així veiem l'amiga com una persona que compensa la seva indiferència vers els altres, donant diners a les ONG. La conversa amb la mare il·lustra el caràcter malaltís dels nacionalismes. Amb l'ex-alumne es mostra el poc futur que té la major part de la joventut i el religiós mostra amb escreix el caràcter més buit de la religió amb la seva apel·lació a la incapacitat de comprendre els designis de Déu. Cap no és una ajuda real i al final ella decideix reunir-se amb la família, que fa fa les seves vacances a Grècia, i Jude clou la pel·lícula amb imatges de la ciutat mostrant els edificis nous de la ciutat símbol de l'èxit econòmic romanès els darrers anys

    A més d'una dissecció ben feta dels mals dels que ens estem morint, el treball té un indiscutible valor cinematogràfic. La manera en què filma algunes converses, com deia el Xavier, fa indubtablement pensar en John Ford (especialment al diàleg mantingut pels personatges de Widmark i Stewart a la mai prou reivindicada Two rode together), però el film deixa moltes pistes de les devocions cinèfiles del seu autor (en forma de pòsters a alguns del bars que surten a la pel·lícula. Entre els que veiem hi és la buñueliana El bruto. També insereix un fragment del film que Orsolya veu un vespre a casa, el Detour de E.G. Ulmer) La més important, reflectida al cartell de la pel·lícula és la d'Europa 51. No em sembla exagerat qualificar Jude com un hereu directe del treball de Rosellini.