Nigth moves

     Reveig una tarda Nigth Moves de la que no tenia gaire records. Vista ara, sense ser del tot rodona és possiblement el millor film que mai va rodar Arthur Penn. Com la més recordada de The Long Good bye consisteix en una combinació de narració negre clàssica i de relat existencialista, entenent com a arquetip d'aquest genere l'estranger de Camus. El protagonista del film és Harry Mosheby un detectiu privat que havia estat jugador professional de futbol americà. Harry assumeix un nou cas, trobar la filla nimfomani i adolescent d'un antic magnat de Hollywood que s'ha marxat de casa. La feina li encarrega la mare vídua de la noia que no se l'estima gaire però que depèn d'ella per viure perquè el seu marit no la va tenir en compte en el testament. Mentre tant Harry viu la descomposició del seu matrimoni amb un cert fatalisme expressat en la seva resposta a la pregunta de la seva muller quan li pregunta qui està guanyant el partit que veu a la tele. "ningú no guanya. Alguns perden més que d'altres".

    Harry troba sense gaire dificultat, és a dir abans de la meitat del film, la noia, més o menys enredada amb que havia estat el seu padrastre (si recordava molt clarament la rèplica de Harry quan l'home es disculpa dient que hi hauria d'haver una llei contra això. "n'hi ha una" és la lacònica resposta de Harry). A Florida però descobreix moltes més coses que acabaren precipitant un final tràgic per a tots els personatges, en la major part del casos fatals. Si el film, no és del tot clar en el que constitueix l'exposició de la trama pròpiament delictiva, si em sembla molt reeixit en la descripció de la desorientació i el cansament del seu protagonista, un home mancat de respostes i que tampoc acaba de saber fer preguntes, malgrat la seva feina. També em sembla remarcable la descripció del desert moral que fou el fruit de la revolució sexual de la dècada anterior. Clarament el film es beneficia de que Harry sigui el que possiblement era el millor actor del moment, Gene Hackman que podia ser creïble en qualsevol registre. L'adolescent rebel fou Melanie Griffith i el film retardà la seva estrena per esperar que ella complís els 18 anys, apareix despullada en algunes ewscenes,i estalviar-se possibles problemes legals.