Yerma

 

        El dissabte 30 faig la darrera sortida de l'any anant al Lliure de Montjuïc a veure la representació de Yerma de Federico Garcia Lorca. dirigida per Juan Carlos Martel. De Lorca havia llegit la seva poesia de jove, però no havia vist cap representació mai. Malaurdament, El treball de la companyia deixa molt palès la dimensió genial de Lorca. A casa tenim molta estona posat el més infecte dels canals comercials i sento parlar en espanyol molta estona, un espanyol horrible, per això va ser no només un moment de gaudí sinó també de reparació escoltar la bellesa, la puresa i la simplicitat alhora de les paraules de Lorca. També quedava clar que Lorca era capaç de fer alhora un teatre que podia ser qualificat com avantguardista, des d'un punt de vista formal, però també arcaic perquè allò representat són les pulsions que constitueixen el fons dels mites i les llegendes més originaries. L'escenografia obra de Frederic Amat posa l'escenari en el centre de la sala, delimitant dos espais amb una cortina transparent i ovalada que els actors van corrent i descorrent. Funciona molt bé així com la part de música i dansa inclosa a l'espectacle. Yerma és Maria Hervás una actriu popular per sèries televisives i una veu peculiar i que aquí demostra estar capacitada per fer coses de primer ordre. Yerma fou estrenada fa 89 anys i quan sortia feia feredat pensar que un país capaç de produir una obra com aquella, acabés esdevenint el que finalment va ser. La República no va ser res, cinc anys de daurada és molt menys del que dura qualsevol president del govern dels que hem tingut, però el drama és allò que hauria pogut ser.