Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 15 de gener del 2024

Dramma della gelosia (tutti i particolari in cronaca)


 Il drama della gelosia (en castellà el demonio de los celos) és una de les comèdies més originals filmades a la Itàlia dels anys de plom. El director fou Ettore Scola i tingué com a protagonistes a Marcello Mastroianni, Monica Vitti i Giancarlo Giannini. És la història d'un triangle amorós que acaba tràgicament amb l'uxoricidi de la noia pel seu amant  el dia del seu matrimoni amb el més jove. El final és però el començament de la pel·lícula doncs la primera escena és la reconstrucció judicial a partir de la qual es desenvolupa la història. Per això, sovint els protagonistes s'aturen a parlar amb la càmera que òbviament és el tribunal i veus en off corresponents a l'acusador i al defensor interpel·len als personatges o situen els espectadors en l'acció, El protagonista principal és un paleta anomenat Oreste (Mastroianni) militant del PCI i casat amb una dóna que sembla la seva mare. En una festa del PCI coneix una florista Adelaida (Vitti) i comencen una relació apassionada, deixa la seva dóna (després que aquesta hagi enviat Adeilada a l'hospital) però comet l'error de presentar-la a un jove camarada, també comunista però menys ortodox, toscà i pizzaiolo que se sent atret per Adeilada i es correspost per la noia que no sap decidir-se entre tots dos. L'interès fonamental de la pel·lícula és com Scola contraposa constantment el drama romàntic i per tant burgés amb les condicions de vida dels proletaris protagonistes. Així els veiem dissertant sobre la passió amorosa en escenaris depriments entre mobiliari arnat i parets humides. Les escenes d'amor entre Mastroianni i Vitto es desenvolupen es platges i parcs plens de brossa i escombraries (Oreste està obsessionat per la brutícia de Roma i es queixa recurrentment de què l'ajuntament no fa res. L'únic moment en què s'alegra de veure uns escombriaires són, com hem vist abans, policies disfressats per controlar una manifestació comunista). Aquest recurs li permet obtenir bones escenes com el meeting del PCI on Oreste vol que el secretari de la seca cèdula li doni una resposta als seus problemes amorosos des del seu coneixement de l'ortodòxia marxista o, la meva preferida, quan, com a qualsevol drama americà, Adelaida busca el suport de la psicoanàlisi, però clar només pot accedir al psicoanalista del segur (és el impagable clip de més amunt). Giannini era un molt bon actor i dóna perfectament el seu paper. Vitti em resulta molt divertida, en part perquè la meva memòria l'ha relligat als papers de burgesa avorrida dels films d'Antonioni i aquí fa un registre oposat. Mastroianni era tan creïble fent de paleta, com de marques i això només és  a l'abast d'uns pocs. De fet, aquest film li valgué un premi d'interpretació a Cannes

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.