He fet una breu estada a Paris que ha estat molt essencialment un viatge al meu passat. Llevat de dues anades a museus no m'he allunyat gens del quartier latin que he passejat a fons, mirant de refer els camins que vaig trepitjar fa trenta anys. Seguint allò de veure com es tracten els vius i els morts, he badat pel mercat a l'aire lliure que és encara la rue Mouffetard i si no he anat a cap cementiri, sí que vaig visitar les esglésies on foren enterrats els dos pensadors més importants del XVII: Saint Germain on van ser els ossos de Descartes fins que es van perdre, i que ja coneixia, i Saint Étienne du mont, a tocar del Panteó, de la que no sabia res i on fou enterrat Pascal. (més amunt hi ha una imatge de les làpides). He entrat a totes les llibreries que he volgut però Vueling m'ha ajudat a no caure a cap temptació. Paris segueix tenint un trànsit infernal i em sembla que els parisencs tenen menys dèria que els barcelonins per les bicicletes o els patinets. En canvi, venint de Catalunya el panorama cultural sembla d'una gran riquesa. Coses que aquí donem per mortes, el jazz, el cinema clàssic o la literatura, semblen ben vives. De totes maneres, potser el barri llatí tampoc és representatiu de tota França, ni tan sols de tot Paris. La turisficació és intensa com no podria ser d'altra manera en una de les ciutats més visitades del món. De fet, vaig viure l'experiència, fins ara inèdita a França, de trobar-me una cambrera en un pub que no entenia el francès i amb la que em vaig haver d'entendre en anglès. Els parisencs han pres el costum dels seus rivals londinencs de posar moltes plaques, cosa que et permet saber coses curioses que vaig dormir al mateix hotel on ho va fer Rimbaud, una mica abans o que a la finca del costat fou escrita, "el coronel no tiene quien le escriba". Moltes d'aquestes plaques fan referència al vergonyós comportament dels francesos amb els jueus durant la guerra. Hi ha ha també un museu i un memorial de relativament fa poc. En comparació amb Catalunya em sembla que la qüestió de la guerra de Gaza té molta més presència i es viu amb molta més tensió. Els carrers estan plens de cartells demanant l'alliberament dels ostatges i totes les llibreries estan plenes de llibres sobre el tema. Suposo que això està causat no només perquè tinguin més lligams amb Israel i una mala consciència reprimida molt de temps, sinó perquè França té un problema obert amb l'islamisme que certament és una qüestió diferent, però al final tot es barreja. Suposo que aquesta tensió és la que va causar estar una hora per passar el control de seguretat a Orly i que veiés com miraven, peça a peça, tot el que duia a la meva bossa, afortunadament no gaire gran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.