Trobo a un prestatge de la meva biblioteca Sunset Park de Paul Auster. No tinc ni punyetera idea de com hi ha arribat. Motivat per la sorpresa decideixo llegir-ho. El començament i el final de la novel·la es centra en un personatge anomenat Miles Heller, un neoiorquí de bona família al que un cop de mala sort, cosa ben pròpia de l'autor, li du a trencar amb el seu afortunat mitjà. Comença una trajectòria sense massa direcció que en el moment del començament de la novel·la el du a treballar en una brigada de les que buiden cases per desnonament o desaparició dels propietaris. Com que som a Florida l'any 2008 se'ls gira molta feina. Miles, a diferència dels seus companys, no pren res i es limita a fer fotografies dels objectes abandonats. Un relació amorosa improbable i feliç, el porta a deixar Florida i tornar a Nova York, però no pas a la llar familiar, sinó a una casa ocupada a Sunset Park al barri de Brooklyn. La novel·la esdevé cada cop més coral i Auster ens explica les històries dels altres tres habitants de la casa ocupada, dues noies i un noi, i dels pares de Miles. Al final ens quedem molt a prop d'un final feliç que malauradament no es produeix perquè segurament Auster pensa, com Heráclit, que el caràcter d'un home és el seu destí. Ha estat una lectura profitosa de la que retinc especialment la capacitat d'Auster de crear personatges molt definits i del tot versemblants psicològicament. Encara l'hagués fruït més si fos un fanàtic del beisbol. No és el cas ni tant sols entenc del tot com funciona el joc. També resultarà entranyable als molt enamorats del film The best years of our lives de William Wyler (una de les noies de la casa fa una tesi sobre aquesta pel·lícula). Jo, però, sóc més de It's a wonderful life, el film que quedà eclipsat per l'èxit del de Wyler.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.