Entrevista amb Vilaweb

 

Per un sindicat minoritari, que molta gent pensa que no hauria d'existir, rebre l'atenció de qualsevol mitjà de comunicació és una bona notícia. Ahir vaig llegir a Vilaweb una entrevista feta al nostre Secretari General, Xavier Massó, signada per Andreu Barnils. El que diu en Xavier és ben conegut i més o menys és el que fa anys que anem repetint. Allò que em cridà l'atenció és el tarannà de l'entrevistador, el qual no semblava amb masses ganes d'amagar que no s'acabava de creure allò que li estant explicant. Així sovint semblà poc predisposat a acceptar la pràctica habitual del departament d'amagar les dades, cosa que en realitat no és cap excepció sinó la pràctica habitual de l'administració catalana. Hi ha d'altres detalls curiosos com que es subratlli que al despatx hi hagi banderes espanyoles, republicanes espanyoles, un detall posat, em sembla, per orientar els lectors del seu mitjà i recordar que som gent sospitosa Em sorprèn també la penúltima pregunta, la referent a la vida familiar, del tot personal i sobrera a la que només trobo sentit com possible fonament d'una ridícula desqualificació ad hominem. També em va divertir la polèmica sobre Montessori, bàsicament perquè sembla que l'educació històrica de Barnils és prou prima com per no saber que el feixisme italià era un moviment indiscutiblement progressista; segurament tan progressista com imbècil. Entenc però que allò que expliquem per a gent de mentalitat supremacista és difícil d'acceptar. Hi ha un fet diferencial evident i s'expressa en ser els pitjors i a més embadocats amb trenta anys de xerrameca sobre l'excel·lència d'un sistema educatiu català que no existeix en cap àmbit.