De la por i d'alçades morals

 

        Sempre he tingut por. Crec que és inseparable tenir por i sentir-te un ser racional. De petit, en tenia menys. De gran era més conscient de la impossibilitat de deixar enrere allò que és el motiu més poderós per a tenir por: la companyia d'un mateix. L'any que he tingut més por a la meva vida fou el 2017. Després vaig anar a poc a poc tornant als nivells habituals. Els esdeveniments d'aquesta setmana em confirmen que la meva por no era infundada. Estar envoltats de gent sense cap mena d'alçada moral és un altre indiscutible motiu per a tenir por i cal tenir molt poca alçada moral per exigir una amnistia, la qual sempre es justifica en termes de reconciliació, i simultàniament proposar sancions pels que en aquell moment es van comportar d'una manera oposada. Una manera que no només era, per descomptat, legal sinó del tot congruent amb els principis del partit que era, o del que provenia això era molt difícil de saber, aquesta facció anomenada Junts per Catalunya.