A la foundation Luois Vuitton dins del bosc de Boulougne veig la retrospectiva dedicada al pintor Marc Rotkho jueu lituà que desenvolupa la seva carrera als EEUU. L'edifici de Mark Ghery és imponent i brilla molt en un entorn gens urbà com l'esmentat bosc. La retrospectiva abasta tota la carrera de Rothko i inclou els famosos murals de l'edifici Seagram que finalment van acabar a la Tate Modern i que per primera vegada han sortit del Regne Unit. L'obra està ordenada cronològicament: la primera sala està dedicada a la pintura figurativa feta a la dècada dels trenta. Em va semblar prou interessant, especialment els quadres on apareix el metro de Nova York. Després venen les sales dels anys quaranta quan abandonà definitivament la pintura figurativa i s'imposa la missió com a artista de crear un mite redemptor de la nostra civilització, Aquestes obres no em cridaren gaire i el seu propòsit em sembla massa pretensiós per resultar-me simpàtic. La major part de l'exposició està dedicada a les obres fetes segons el seu estil més característic de formes quadrangulars de colors molt saturats que juguen amb el contrast o la manca de contrast. Sense ser capaç de donar una justificació teòrica són obres que criden la meva atenció i m'agraden de mirar durant molt temps. Ell deia que volia parlar als sentiments i el meu cas ho va assolir. Vist des de més de fora em sembla que hi ha un gran guany de lucidesa en l'evolució de pensar ser un subjecte inventor de mites fundadors a finalment ser l'autor de la darrera obra produïda més amunt, la millor representació possible de la veritat de tota subjectivitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.