Napoleó

 

No he vist el Napoleó de Ridley Scott. Possiblement no la veure mai. Malgrat Blade Runner i Alien no tinc especial apreci per aquest director. Però potser la raó més important és que penso que mai de la vida un anglosaxó podrà fer un film mínimament just i correcte envers una figura com la de Napoleó, en general malentesa i distorsionada per la cultura britànica, el meravellós país bressol de la democràcia que en aquell moment no dubtà en alinear-se amb les monarquies més reaccionàries. A més de què els anglosaxons siguin anglosaxons, també m'emprenya recordar que a més de films importants com l'escenificació de la batalla de Waterloo dels setanta, Napoléo fou el protagonista del meravellós biopic firmat per Abel Gance, que la meva generació va poder veure gràcies a un americà, però no anglosaxó, Francis Ford Coppola. Un títol cabdal a la història del cinema però que sembla que no compta perquè és mut i perquè sembla que els francesos no coneixien el cinema fins que va arribar la nouvelle vague