Un plany per en Xavi Hernández

     Fou el director a la gespa d'un equip fabulós. Hi ha gent que diu que era el millor que hi ha hagut mai. Jo no ho sé, perquè no he vist jugar tots els equips de tots els temps. Sí que és l'equip que més m'ha fet vibrar i del que més he gaudit del seu joc. Aquest equip fou possible per una infinitud de circumstàncies: des d'un bon treball d'anys amb la pedrera, al fet puntual i contingent que l'estiu del 2008 Laporta no tingué diners per fitxar Mourinho. Al futbol (un joc essencialment absurd perquè es juga amb els peus un dels pocs òrgans humans que ha involucionat) tot és sempre molt més fruit de l'atzar que no pas de la necessitat. El problema és quan projectem al futbol una visió essencialista i supremacista, inherent a tot nacionalisme, i pensem que tot plegat fou la realització d'una essència, la xerrameca absurda de l'ADN. És evident que aquest fou el raonament dels que pensaren que la millor opció per dirigir al Barça era un tècnic només amb experiència d'una lliga del nivell de la de Qatar. (certament un gran jugador però la llista de grans jugadors que no han estat el mateix d'entrenadors és infinita. Per posar només un exemple, Schuster era millor que Xavi i no ha estat mai un entrenador destacat, tot i que també va guanyar una lliga) Estic segur que Laporta no era tan ingenu. Em sorprèn que de vegades sembli que Xavi, el jugador més intel·ligent sobre la gespa que he vist mai, sí s'ho creu. Tot acaba així en allò que ell anomena dos anys de construcció, que són sobre tot d'avorriment i als darrers mesos de desgavell. Personalment em decep pensar que als problemes importants que ja teníem: una afició amplificadora dels defectes del país, però no tant de les seves hipotètiques virtuts, i un president mancat totalment de cap sentit de la vergonya, en Xavi encara en pogués afegir un altre.