Algunes notes sobre la manca de reconeixement de l'excel·lència educativa i política catalana

 

            Segons el Doctor Luri cal que mirem cap a Valladolid enlloc de a Finlandia per mirar de millorar el desgavell educatiu del nostre país. Jo he mirat molt perquè bàsicament era allí, tot i que en els temps de la meva estada el lloc més capdavanter en resultats era la província de Sòria. Tot i així la qüestió té poc misteri. Com crec que ell mateix explicava, els castellans no han fet gaire concessions al reformisme pedagògic. Jo mateix recordo que quan vaig arribar al meu institut castellà vaig tenir la impressió d'haver viatjat no només en l'espai, sinó en el temps, semblava haver retrocedit quinze anys. No és que no s'apliques la LOGSE, però només formalment. Ni els diaris, ni el Luri diuen una altre cosa que és però per mi és un element fonamental. La societat castellana té una mirada diferent sobre el professorat. Tots els anys que vaig ser em vaig sentir respectat d'una manera impensable a Catalunya, no només per part de la família, sinó essencialment de l'administració. Mentrestant a Catalunya, un govern del que crec recordar formava par l'actual consellera d'Ensenyament, era felicitat per haver fet una llei d'educació contra els professors (podria equivocar-me però l'autor de l'article era l'actual diputat d'ERC i veí meu a l'actualitat, Francesc Marc Alvaro). En concret es parla de l'institut pucelà Nuñez de Arce com lloc de resultats excel·lents. He passat moltes vegades pel seu davant i conec gent que en treballava. És a la vora del riu a 200 metres de la plaça major. No és l'únic institut cèntric, però si el que menys marge ha donat, entre els de tota la vida, a collonades de bilingüisme. Malauradament pels castellans, ells no en treuen gaire partit d'aquest èxit. El futur dels seus alumnes brillants ha estat, és i serà fonamentalment Madrid, però també Catalunya o el País Basc. Per això no és tan greu si l'ensenyament d'aquestes comunitats empitjora. Els de fora ja ens salvaran. Som tan decadents que pensem que la riquesa compensa la mediocritat

        Cal dir de totes maneres, i per ser just, que jo era admirat pels meus companys d'esquerra, pocs, per ser originari de i haver treballat a Catalunya, el lloc on si que predominava la innovació educativa.

            A més de mirar Castellà hauríem alguna vegada de mirar bé els que en manen, i i que és el que votem. Avui la Consellera ha dit que no hi hauria sisena hora a primaria, confiant, imagino, que ja ens anirem morint els que recordem que un dia en aquest país l'ensenyament públic era sovint superior al privat (sembla que les diferències es disparen ara a favor del segon). Com que cal anunciar alguna mesura ha tornat a treure la qüestió de l'horari partit a secundària. Certament la seva persistència és admirable, ni que el mon s'estigui enfonsant, ells volen perdre una bona oportunitat de fer negoci