Campo cerrado

        Llegeixo Campo cerrrado la primera de les sis novel·les del Laberinto mágico de Max Aub. el llibre explica la història d'un jove valencià. Rafael López Serrador, des de la seva infància a Viver de las aguas, el seu pas per Castelló treballant com aprenent en una argenteria i finalment la seva joventut a Barcelona, la seva experiència com a treballador industrial i la seva participació a l'aixecament del 19 de juliol. Rafael, que havia de lluitar amb els falangistes, farà finalment costat als anarquistes. L'epíleg ens informa de la seva mort per tifus, vuit dies després de l'aixecament. M'agrada descriure aquest llibre com una "bildungsroman" però del tot irònica, perquè Rafael no troba res semblant a un Settembrini a un Nafta, sinó només portaveus d'ideologies estridents, en un entorn caracteritzar per la precarietat, però també perquè com Glaucó i Adimant a la República, la seva prematura mort fa debades tot esforç´de formació.

        Literàriament l'obra m'ha cridat l'atenció pel mestratge de les seves descripcions, molt abundants i molt precises. Certament jo no podria fer-les. Tampoc entre els escriptors actuals veig molts amb aquesta capacitat. No puc parlar dels altres, però en el meu cas sospito que aquesta incapacitat té a veure amb una insuficiència de la mirada, que és també una feblesa de l'atenció. Potser aquesta insuficiència té alguna relació amb una educació més centrada en els conceptes universals i abstracte que no pas a les realitats concretes. Amoïnat pels mapes em manca pràctica per mirar el món.

        Històricament l'obra és molt interessant per la seva descripció de l'aixecament feixista a Barcelona, el juliol del 36. Aub barreja els seus personatges ficticis amb figures històriques com Garcia Oliver, Durruti, el conseller España o el president Companys. És una bona crònica d'un moment estrany on per primera vegada, i em sembla que per última, cossos de policia compartiren barricades amb els sindicats revolucionaris, obtenint una victòria sorprenent però difícil de gestionar. La part central consta en gran part de diàlegs en cafès que volen reproduir el debat ideològic de l'època, totalment tensat des d'un lluita de classes molt oberta i un desprestigi pràcticament complet del liberalisme i la democràcia formal, als quals estava associat un anticatalanisme molt estès a tot els mitjans que freqüentà Rafael, els anarquistes i els falangistes. Sí aquest descrèdit era un fet a tota Europa, a Catalunya estava augmentat pel fracàs d'octubre del 34, el qual treia a Companys tota credibilitat com defensor de la legalitat republicana, si tal vegada hagués tingut una voluntat efectiva de defensar-la.