No tinc ara mateix cap simpatia per Pedro Sánchez. No m'agrada gens la seva idea de l'amnistia, que em sembla essencialment injusta i que mes aviat reviurà el conflicte català, en contra del que ell ens ven. Penso que ni que tingues raó una qüestió d'aquesta mena no es pot resoldre en el marc d'una negociació d'investidura. També que és incoherent perquè el pas lògic següent, una reforma constitucional, ni es farà, ni és té cap intenció de fer-ho. Tanmateix hi ha moments en què, mal que em pensi, es difícil estar d'acord. Per exemple, en les seves declaracions sobre Gaza, que moltes veus consideren impròpies d'un governant assenyat i que jo crec que són el mínim que es pot dir i que es queda curt. Una altra cosa que costa d'empassar-me és que jo comparteixo moltes de les crítiques fetes a Sánchez. La més importants de les quals és la seva set de poder. Però tot i acceptar aquesta dimensió viciosa, encara en funciona prou bé el cap com per tenir clar que Felipe González no era cap model de virtut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.