La Historia

 

        Llegeixo La Historia, monumental novel·la de Martin Caparrós, escriptor que admiro des de fa uns anys. Monumental per les dimensions, 1100 pàgines a l'edició d' Alfaguara i per les ambicions, doncs Caparrós escriu un llibre dels que Borges deia que s'havien d'escriure, però per mandra o per prudència no va fer. El nucli del llibre és el text trobat per un historiador argenti dictat pel darrer emperador calchaqui en el moment anterior a la seva presa de poder, que significà el col·lapse del seu poble i de la seva civilització. L'escrit es divideix en quatre parts a les que cal afegir una cinquena, que consisteixen a les memòries del servent que prengué la tasca d'escriure, un antic frare espanyol fet presoner en una guerra de frontera. Es suposa que els calchaquis varen mantenir una guerra intermitent amb els espanyols durant un parell de segles abans del final de la seva civilització. Per l'historiador el text és fonamental doncs suposa fornir a la nació argentina d'un mite sobre la fundació anàleg als que tenen els peruans i els mexicans, països que es presenten com continuació de grans imperis de l'antiguitat. Les notes de l'historiador complementen el relat d'Òscar, aquest és el nom de l'infortunat emperador, i en elles mateixes tenen una extensió més gran que el propi relat.

        La relació amb Borges no és causal. Al primer conte de Ficciones es descriuen primer un país i finalment un plante imaginari, Tlöb, uqbar, Orbis Tertius que consten a una edició puntual de l'enciclopèdia Britànica. Són llocs fundats a metafísiques alternatives, en concret l'idealisme de Berkeley. A les notes el professor argentí no parla gaire de metafísica, cosa que no vol dir que es tingui en compte, però descriu de manera pormenoritzada la cultura material dels calchaquis també molt alternativa en aspectes com la sexualitat, la cosmètica o la gastronomia. El llibre d'Oscar és important perquè dóna prou context a un altre text que es suposa molt influent a l'Europa del segle de les llums i que influencià directament la revolució francesa, es tracta de la Naisssance de la revolte, descripció d'uns desordres polítics. La ironia de la qüestió és que gràcies al text d'Oscar sabem que fou una revolució fracassada, cosa que els il·lustrats ignoraven. De fet, aquesta ironia és la base del llibre perquè la paradoxa és que l'historiador està convençut tant de la vàlua història del document com de la manca absoluta de fiabilitat del narrador, el lloc del qual era incompatible amb qualsevol vel·leïtat literària. En tot cas., Caparrós utilitza la seva invenció per recordar-nos, com també feia Graeber, que existeix una arrel no només americana, sinó específicament indígena, del segle de les llums

        Les notes de l'historiador es situen en un àmbit d'antopologia-ficció. No sempre m'han interessat i de vegades em costava de seguir i reconec temptacions d'haver pensat en deixar-ho, tot i que la part final on la narració guanya pes ha anat augmentat progressivament el meu interès. Com a la seva darrera novel·la, Sinfin, La Historia acaba tenint com a tema central com viuen els homes la mort. Calchaqui és una civilització en principi sense religió, tot i que amb un emperador tan separat del poble que es diria una figura transcendent malgrat ser efectivament inútil (el seu únic poder es donar forma al temps que ha de regir el seu regnat, evidentment és una decisió eminentment simbòlica) El primer gran moment de sacsejament és el moment de les belles, suïcidis efectuats per la moda de tenir una mort del màxim valor estètic possible, i el gran moment de trencament, el que arriba els europeus del XVIII manera parcial i desfigurada és la revolta per la llarga, per perllongar la vida més enllà de la mort, privilegi que es vol obtenir dels emperadors ( de fet, l'emperador la té perquè tots els emperadors són el mateix). Ja he dit abans que Caparrós aquí no mostra la prudència que mostra Borges. Jo personalment sento més afinitat per l'idealisme de Berkeley que per l'antropologia d'inspiració materialista, si li donem 10 pàgines a la primera i mil a la segona, la desproporció es palesa. Tanmateix tinc clar que hagués comés un error si hagués plegat i que cal agrair a Caparros el poder compartir amb el lector la satisfacció va haver de sentir en composar aquesta obra