De jove em van atracar alguna vegada pels carrers de Barcelona, a l'esquerra de l'Eixample i al Gòtic les que recordo. Els atracadors pertanyien al grup genèricament denominats com "quinquis". Els seus argument eren ser més, més forts i dur alguna navalla. Tots ells, inapel·lables. Eren, com jo i com tothom, un producte de la seva època, del desarrollisme. Avui m'han intentat atracar cibernèticament. No ha passat res, perquè m'he donat compte a temps. Comparant les dues situacions, però hi ha una diferència aclaparadora. Els meus atracadors del començament de la democràcia eren gent deixada de la ma de Déu, sense estudis ni possibilitat d'haver-ne tingut, en la majoria dels cassos. Els ciberdelinqüents són els beneficiaris d'una educació altament sofisticada, tot i que possiblement també massa especialitzada. No sé si això pot tenir a veure alguna cosa amb l'essència d'allò que diuen progrés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.