Els meus companys del sindicat des de sempre han lluitat contra aquesta visió de l'ensenyament. S'han assenyalat totes les mancances que són implícites al plantejament i s'ha descrit per activa i per passiva les conseqüències que se'n segueixen generalment catastròfiques. Evidentment la intenció última és la primarització de la secundària, cosa que vol dir acabar amb el professor especialista, el qual està associat generalment a matèries específiques. Els projectes són una estratègia de treball que té prou amb professors generalistes. Tanmateix continuar amb matèries específiques té un problema que des del meu punt de vist era palès al funcionament dels instituts. Els alumnes fan massa matèries i qualsevol professor de qualsevol matèria té clar que una matèria de dues hores a la setmana no serveix de gaire i que les d'una són directament un acudit. Aquesta inflació de matèries és una conseqüència de les legislacions absurdes que hem anat patint, del convenciment de que cal posar matèries modernes (?) i de què tots els problemes del món es poden arreglar inventant-se una assignatura, més o menys doctrinària. Malauradament la discussió del que cal fer difícilment es podrà fer dins del claustre, massa poc disposat a la imparcialitat pel que li toca, i fora no se m'acut de cap persona o institució amb prou criteri com per prendre aquesta mena de decisions. Un consens sobre que els hi cal saber als alumnes, als futurs ciutadans, sembla una il·lusió del tot utòpica
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.