Anatomie d'une chute és el film de Justine Trier guanyador de la palma d'or de Cannes enguany. He tingut la sort d'una projecció única aquí a Vilanova, cosa que em permeté veure-la. Com que el meu germà també la va veure, no l'explicaré gaire perquè ell ho fa aquí. Nomes subratllar que des del meu punt de vista, és un film narrativament molt ben estructurat, aprofitant molt bé tots els recursos narratius. Sí que crec que la relació amb l'obra mestra de Preminger, és clara, ja des del títol, que no és pas cap casualitat. És indiscutible que aquí el protagonista no és cap dels lletrats, sinó l'acusada. A la pel·lícula de Preminger, era més important fins i tot l'esposa de l'acusat, el testimoni clau, que no pas el mateix acusat. Totes dues, però, comparteixen un escepticisme de fons sobre allò que suposa un judici. Tots dos lletrats defineixen una veritat jurídica plausible, però tot i així amb una coincidència molt problemàtica amb la veritat material, la qual en el fons tampoc no interessa tant com en un cert moment confessà l'advocat defensor. Malgrat les diferències totes dues coincideixen en mostrar que la manipulació de les expectatives i, perquè no dir-ho, els prejudicis és més important que els fets mateixos (i entre els prejudicis els que ens assneyala que quan algú mor, el conjuge sempre està entre els sospitosos, cosa indicativa de la naturalesa del matrimoni com a institució). Seguint amb la comparació, però, resulta clar també que tant el fiscal com l'advocat defensor em semblen bones persones comparades amb l'advocat interpretat per James Stewart. Personalment, m'ha afectat molt allò que al final constitueix el nucli del que es dilucidà a la sala: la relació entre el matrimoni protagonista. Hom diu que el temps és or, però em sembla que al film esconfirma una idea que fa temps que tinc: les seves naturaleses són molt diferents. Els diners serveixen per fer negocis, cosa que vol dir regatejar i fer de més i de menys. No podem negociar amb el temps. Podem donar-ho a acaparar-ho però no pas negociar-ne.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.