Angel Face

Preminger feu repetir innombrables vegades la bofetada a Jean Simmons fins que Mitchum decidí que hi havia prou i canvia Simmons per Preminger. 

        Les dos últimes pel·lícules que he comentat eren una de Jean Simmons, Guys and dolls i un altra que fa un cert homenatge al títol més conegut de Preminger, anatomie d'une chute.. Així doncs potser no és del tot casual que el diumenge optés per reveure un clàssic de Preminger, protagonitzat per Jean Simmons, Angel Face, la història d'una noia de casa bona d'aparença innocent que acaba esdevenint una de les versions més tèrboles proporcionades a Hollywood de la femme fatale del cine negre. Preminger construeix un film d'una narració extremadament lacònica i precisa, no arriba a 90 minuts, amb un estil que recorda la seva arrel germànica pels moviments de càmera. He de confessar però que se'm feia difícil parar massa esment en el treball de posada en escena, perquè el gran atractiu del film és la seva parella protagonista. Al costat de Jean Simmons, que segueix semblant simpàtica fins i tot quan ja ens hem adonar de què és una perillosa psicòpata, el seu còmplice ,enamorat i fastiguejat simultàniament, és Robert Mitchum, esplèndid en un paper del tot adient a la seva personalitat fílmica: la de la víctima que ha de ser enganyada i manipulada, capaç d'adonar-se del tot, però que finalment es deixa manipular. El film fou pensat com penitencia per a Jean Simmons que no volia renovar el seu contracte amb Howard Huges. El potentat pensà que treballar amb el "dur" Preminger seria un càstig per l'actriu anglesa, però al final, tot i que Preminger s'esforçà en complir l'encàrrec del seu cap, la cosa no fou per tant, en gran part gràcies al recolzament ofert per Mitchum. Com que la tarda és llarga vaig veure també Migthy Aphrodita de Woody Allen, com que per atzar l'havia vist el meu germà que l'explica aquí no comentaré res del film, però si que vull consignar que em va semblar d'un optimisme poc freqüent en el cine d'Allen i que en un temps ombrívol va aixecar molt la meva moral, motiu d'agraïment infinit.