Vagues, errors antropològics i (simplement) errors

 

El curs va començar amb una convocatòria de vaga de tres sindicats que va tenir un èxit més que discret no arribant a participar el 1% del professorat. No sembla injust parlar de fracàs i em sembla que la causa fonamental té molt a veure amb el que explica el llibre comentat aquí la setmana passada, el nou assaig de l'enteniment humà. Recordareu que la tesi del llibre és que no prenem les nostres decisions raonant, sinó que seguim intuïcions que després justifiquem, com podem, mitjançant el raonament, És evident que les raons per fer vaga són les mateixes el 6 de setembre que el 18 de febrer, però l'estat d'ànim des del que prenem la decisió és un altre. Ningú no està emprenyat el 6 de setembre. Potser estàs emprenyat perquè s'acabin les vacances però això és una altra cosa. Podem doncs parlar d'un error antropològic per part dels convocants. Més difícil de qualificar és les declaracions de la lideresa d'USTEC traient importància a la baixa participació perquè en el fons es tractava d'una declaració simbòlica. No sé si aquí podem parlar d'error o simplement de viure en un món paral·lel. Ja no només tenim política- espectacle sinó sindicalisme-espectacle. No sé quina cara em quedaria si m'haguessin tret cent euros efectius per un acte simbòlic