Picnic

 Veig Picnic el film dirigit per Josua Logan el 1955. Fonamentalment es presentà com un vehicle per l'estrellat de la seva protagonista, Kim Novak, llavors la gran aposta de Columbia. L'actor principal era una estrella en el seu millor moment després d'haver guanyat no feia gaire l'oscar al millor actor. És un melodrama amb un final feliç, però no gaire si t'ho rumies una mica, amb alguna escena mítica, com el ball de Kim Novak fent palmes, el treball extraordinari de dos secundaris de primera linia Arthur 0'Connell i Rosalind Russell, el debut d'una noia amb molt talent que fa un paper d'adolescent ben creïble, Susan Strasberg la filla del fundador de l'actor's studio, i que en general es deixa veure molt bé. Allò que més m'ha interessat però és el paper de la pel·lícula com document històric. Bàsicament perquè una de les pel·lícules que més odio, Grease, formava part d'una campanya de idealització de Amèrica dels cinquanta, del que aquesta pel·lícula constitueix el revers exacte. Sense carregar massa les tintes és difícil pensar una societat més mediocre, avorrida i reprimida que la presentada per Logan. Havent llegit alguns textos, propers a la jeremiada, parlant de la decadència de la universitat americana, és interessant veure que tant el protagonista interpretat per William Holden, com el seu antagonista, Cliff Robertson, es coneixen d'haver estat plegats a la universitat on a Robertson li va anar bé i a Holden no gaire. Cap dels dos sembla haver adquirit però ni gaire coneixements, ni maduració personal. Llavors no hi havia negres, ni hyppis, ni guerra de Vietnam, ni alliberament de la dóna, ni res de tot això. Si hi havien hagut, i de molta importància, moviments de renovació pedagògica. En el seu temps es va dir que la tria del protagonista, Holden, era un error, doncs era massa vell pel paper. Deixant de banda que Holden sempre va ser convincent, el fet de la seva edat em sembla que acaba emfatitzant el pessimisme subjacent a la pel·licula.