Setmana històrica

 

Figura que la setmana passada fou  històrica perquè per primera vegada es va poder sentir  parlar català (i basc i gallec) al congrés dels diputats. Sóc conscient de la importància simbòlica i del reconeixement que significa. D'altra banda penso que allò natural al congrés dels diputats és la utilització de la llengua que és coneguda per a tothom. El que jo he fet tota la vida en una situació comunicativa normal, i en general em sembla que ho fa també la gent amb sentit comú, és triar la llengua que més afavoreix la comunicació. Dit això, però, em sembla important dir que en el congrés no hi ha una situació comunicativa normal com jo l'entenc. Els diputats no es parlen els uns als altres. Els seus discursos no s'adrecen a uns adversaris als quals no tenen intenció de convèncer de res, sinó als fidels seguidors que potser, segurament no, els sentiren en algun mitjà de comunicació. No cal tornar els "pinganillos" com ha fent els de Vox, perquè ni que parlessin en castellà tampoc els haguessin escoltat (la mateixa cosa es pot dir de tots els altres grups). L'argument de la llengua comuna valdria per un debat real, però tal i com funciona el parlament ara és ben bé igual. Ningú exemplifica millor això que l'actual president del Govern, el qual utilitza tots els seus torns de replica, però mai no replica ni contestà ningú. En resum, el parlament fa pena i difícilment això ajudarà gaire la llengua catalana, doncs mentrestant aquesta setmana veig que a Twiter molta gent ha posat verd a Àngel llàcer per afirmar que fa els seus musical en castellà, perquè no serien rendibles en català. M'entusiasma la gent delerosa de fer patriotisme amb els diners dels altres. També cridà la meva atenció un article al Nuvol sobre la dificultat de ser mare catalana. L'autora explicava el seu pelegrinatge per cursets, i seminaris relacionats amb el tema de la maternitat on el català era sistemàticament relegat pel castellà, de vegades per la iniciativa dels companys de curs, de vegades pels mateixos professors. Denunciava la situació com a inconcebible i evidentment incompatible amb la seva visió del que hauria de ser el país. Potser caldria mirar una mica com és el país real i perquè és com és.