Au revoir-là haut

 

        Feia més d'un any que havia comprat aquesta novel·la de Pierre Lemaitre, novel·lista de gran èxit de públic i un reconeixement, dels que saben, més discutit però expressat per fets al capdavall com que aquesta novel·la guanyés el premi Goncourt. Ha estat també dut al cine en una versió que canvia, tot i que no modifica l'essencial, la història narrada. Jo m'ho he passat molt bé llegint-la. L'obra comença al front, el 3 de novembre de 1918, quan l'ambició d'un tinent que veu acabar-se la guerra sense ser ascendit a capità comença una lluita innecessària on diversos homes perden la vida i dos soldats queden lligats per sempre, Marcel Maillard el testimoni dels assassinats realitzats pel tinent, al qual aquest intenta enterrar viu i el seu salvador Edouard Péricourt un fill de l'alta burgesia que salva la seva vida pagant el preu de quedar completament desfigurat després de perdre el maxil·lar inferior. El llibre comença doncs amb una atmosfera que pot recordar els capítols inicials del Voyage au bout de la nuit o la guerra mostrada per Kubrick a paths of Glory, és s dir les presentacions que no miren d'amagar allò més evident, que la primera guerra mundial només s'entén bé si considerem que va estar un moment d'especial intensitat de la lluita de classes teoritzada pels marxistes. Aquest esperit continua sobretot en les descripcions de l'activitat empresarial del ja capità Henri Autant- Pradelle, dedicat a saquejar l'estat i els subscriptors populars construint cementeris indignes pels caiguts; una actitud ben exemplificadora de la cita de Samuel Johnson que és recordada a la citada pel·lícula, el patriotisme com a últim refugi dels pocavergonyes. Gens paradoxalment la caiguda d'aquest aristòcrata orgullós serà l'obra d'un funcionari, extremadament plebeu. (aristòcrates i funcionaris són figures que responen essencialment a lògiques socials oposades) Per la seva banda Marcel i Edouard condemnats a una existència miserable, Edouard ha esdevingut a més addicte a la morfina després de la seva estada a l'hospital militar, assoliren la seva revenja amb una estafa venent projectes que no poden realitzar però dels que cobren la bestreta. En aquest sentit, com afirma Lemaitre el precedent més clar de quasi tot el que passa és la novel·la picaresca. No era en principi clar que tots aquests element puguessin combinar o que ho facin fàcilment, però Lemaitre se'n surt i fa una novel·la que no cau de les mans i que et fa sentir molt millor després d'haver-la llegida