Cat on a hot thin roof

 Veig una tarda Cat on a hot thin roof el film de Richard Brooks basat en l'obra de Tenesse Williams que fou el major èxit en termes crematístics de l'any 1958. La recordava prou bé, tot i no haver-la vista en trenta anys, i també recordo com Jordi Sales l'utilitzà per explicar-nos que era el platonisme com filosofia vital, en concret, el moment en què el pare, interpretat per Burl Ives, refusa la morfina que l'ofereixen perquè té clar que mentre senti dolor seguirà viu ( en els vuitanta la televisió encara feia molt de tòtem i quasi tothom la nit anterior havia com a mínim mirat una estona el mateix programa). Certament l'elecció de Burl Ives és un dels millors encerts de Brooks, roba totes les escenes a cadascú dels actors que l'envolten. Vista avui allò que destacaria és l'ofici de Brooks com a guionista per explicar l'obra de Williams elidint completament el seu tema essencial: el fracàs matrimonial de la parella protagonista per la homosexualitat del marit. La parella protagonista fou interpretada per Paul Newman i Elizabet Taylor. Sembla que aquesta elecció determina que el film fou en color, perquè es jutjà imprescindible el tecnicolor per mostrar les dues parelles de ulls més boniques de la història del cine. Com ja vaig comentar fa poc, realment l'aparença de Newman era impressionant, tanmateix, em sembla que l'actor protagonista de l'obra teatral era molt millor i possiblement hagués donat més tensió al paper, parlem de Ben Gazzara. Si prescindim del fet que el problema assenyalat abans era gairebé insuperable, la pel·lícula es deixa veure molt bé i el treball de Brooks és solvent tot i que jo personalment hagués agraït menys estridència en la presentació de la família del germà gran, el que ha tingut èxit reproductiu , fins i tot amb excés