La meva llista (V): White Heat

        Seguint amb Raoul Walsh veig un altre tarda una de les seves pel·lícules més recordades White Heat. Em segueix fent una gran impressió. White heat explica la història d'un gangster extremadament cruel i violent i amb una salut molt fràgil, tan física com psíquicament, James Cagney. Per desfer-se d'un robatori que ha comés realment i en el que han hagut víctimes mortals, confessa un atracament menor en un altre estat efectuat el mateix dia. És condemnat a dos anys de presó i el FBI posà al seu costat un agent encobert fent-lo passar per presoner, per guanyar la seva confiança. Fallon, aquest és el nom del policia, se'n surt i fugen tots dos de la presó, cosa que li permet participar en el següent robatori, en qualitat de soci i millor amic. Aquest darrer cop, intenten endur-se les nomines d'una gran refineria, no surt bé i Cody mor en mig d'una gran explosió

        En deu haver alguna excepció però una definició de pel·lícula avorrida és aquella en que els bons són completament bons i els dolents del tot dolents. Això implica que sempre hi ha un públic majoritari per les pel·lícules avorrides, doncs de preocupacions morals la gent vol les justetes. Un altre possibilitat, ben contemporània, és fer tots els personatges dolents, cosa gratificant també per l'espectador que pot pensar-se ell mateix com bo i, sí això li és impossible, consolar-se pensant que almenys és normal. Tots aquests sentiments són aliens als films de Walsh. Això s'esdevé al que comentàvem fa poc, High Sierra, on hi ha una diferència fonamental entre el ser i l'aparèixer i encara més clarament en aquest film. Cody Jarret és un dels pitjors criminals apareguts en pantalla. Se li pot atribuir tota mena de defectes i una absoluta manca d'escrúpols, però és humà en la seva vulnerabilitat i en l'acceptació de la seva dependència primer envers la seva mare i després en el substitut que suposa l'únic amic que troba, el policia Fallon. Aquest és un personatge en principi positiu. Fa el que fa per un compromís ètic amb la llei i l'ordre i no presenta cap dels elements patològics que defineixen Jarret. Tanmateix hom pot compartir el punt de vista de Cody al final quan el veu com un traïdor. Potser el personatge menys interessant en aquest sentit és el de la dona de Jarrett, interpretat per Virgina Mayo, la qual no no pren en cap moment una actitud que no sigui mesquina i indecent.

        Llevat d'alguna escena de propaganda dels mètodes moderns de la policia, tots els moments tenen interès, però alguns són extraordinaris. Com en el cas de High Sierra són brillants tant el començament com el final. L'escena del començament presenta un robatori a un tren que s'hauria de passar a les escoles de cine, per mostrar com es planifica una escena d'acció. El final és un dels més apoteòsics de la història del cine amb Cody immolant-se al crit de Mum, I'm on top of the world. No són però els únics moments memorables. En trio tres. El primers és l'escena on Cody mata a sang freda, el reclús que havia intentat assassinar-lo, al qual havia tret de la presó amb ell. El pobre home està amagat en un maleter i en aquest situació incomoda és assassinat per un Cody que diu que li envia una mica d'aire, mentre va menjat una cuixa de pollastre. És una escena pràcticament idèntica a la més famosa de Dirty Harry quan Clint Eastwood acaba a trets amb una delinqüents vestits com membres de la les panteres negres. Segurament l'escena del film del 1949 és més crua. Un altre és l'escena de la presó, quan Cody se n'assabentà de la mort de la seva mare i té un àtac nerviós. La teniu més amunt. La posada en escena és superba. Molt més íntim, però també extraordinari, és el moment en què Cody confessa a Fallon que conversa amb la seva mare ja morta. En tots aquest moments brilla el treball de James Cagney, tan potencialment simpàtic i dinàmic com en els primers films sonors de la Warner, però amb molt més ofici d'actor. Edmon O'Brien, Fallon està però sempre a l' alçada de Cagney. El seu personatge no és tan entranyable com el del periodista de The Man who shoot Liberty Valance, el vell col·lega de Wild Bunch o el nerviós agent de The Barefoot Contesa però és igualment efectiva.