The Horse soldiers

 El 31 d'agost passo la tarde veient un dels films de Ford que tinc a mà. Afortunadament tinc sort i trobo la versió bona doncs sembla que hi ha una altra còpia, la que varen veure els crítics dels seixanta, que fa una apologia del militarisme, que a la còpia que veig aquesta tarde no apareix enlloc Rodada a finals dels cinquanta es pot considerar l'última de les seves pel·lícules històriques per la temàtica, tot i que formalment, com moltes altres pel·lícules sobre la guerra civil, podem considerar-la un western. La visió de la guerra de Ford no emfatitza gaire la qüestió dels negres i l'esclavatge. De fet, només hi ha un personatge de color amb una mica de rellevància i simpatitza amb la causa confederada. Em sembla que és una visió més fidel que la de l'explicació convencional i quan es parla de les causes de la guerra es fa referència a allò que fou el nucli del problema: la interpretació de la constitució (cosa que potser valdria la pena recordar ara que es torna a parlar de fer lectures noves i creatives, a partir d'aquí les coses es poden enredar molt)
Si la guerra fou originada pels polítics, això significa que hi pot haver poc de decent i noble. Ford augmentà amb el temps la seva desconfiança envers la política convencional i de fet, en aquesta pel·lícula, apareix un polític professional que es distingeix per dir tota mena de bajanades. Segurament ningú més ha tingut la capacitat de fer films a la vegada èpics i antibèl·lic o ben pensat, potser això és el que trobem a Homer, amb el qual tan sovint és comparat. Enlloc s'expressa millor això que en el personatge de John Wayne, el coronel Marlowe, un enginyer de ferrocarrils que ha de dedicar-se a complir el seu deure destruint allò que havia fet tota la seva vida. Horse Soldiers no és un dels Fords més aclamats, era el preferit però d'algú que sabia alguna cosa de cine, Federico Fellini. Formalment és una pel·lícula que reflecteix perfectament allò que Ford deia d'ell mateix, el seu bon ull per posar la càmera. Escenes com la de més amunt exemplifiquen perfectament l'elegància i l'eficàcia de la seva posada en escena "invisible". El film serveix també per constatar també la saviesa de Howard Hawks, el qual considerava que la forta personalitat de Wayne feia indispensable la presència d'algú que podés plantar-li cara. Això ho tingué Hawks a quasi tots els westerns que feu amb Wayne, i el tingué aquí Ford amb William Holden