Il Giardino dei Finzi- Contini

 

Llegeixo Il Giardino dei Finzi- Contini la novel·la de Giorgo Bassani protagonitzada per gent de la comunitat jueva de Ferrara. Arribo a aquesta novel·la des de la lectura del darrer llibre de Scurati i el retrat que en ella es fa de Renzo Ravenna, el cap feixista membre d'aquesta comunitat. Sembla que Bassani i Ravenna no es duien del tot bé, però. El llibre no és una crònica de la desfeta d'aquesta comunitat, però la major part dels esdeveniments del llibre tenen lloc en els mesos que transcorren entre la promulgació de les lleis racials i el començament de la segona guerra mundial i per tant determinen molt directament la vida dels protagonistes. La tragèdia jueva fou absoluta a tota Europa, però a Itàlia tingué a més un punt d'impressibilitat doncs Mussolini sempre havia manifestat la inexistència d'un problema racial a Itàlia. Ravenna de fet no era un personatge gens estrany. Una bona part dels jueus, molt sovint ben posicionats a la societat italiana, podia simpatitzar amb el feixisme o sentir-se indiferents i tenien motius racionals per no sentir-se amenaçats. Tota la novel·la està narrada per un narrador del que no sabem el nom. Sí que és jueu, com els Finzi-Contini però de classe mitjà, mentre que la família que dóna nom al llibre és riquíssima, i que d'alguna manera, que el seu relat no ens transmet, ell ha sobreviscut a la segona guerra mundial a diferència de tota la resta dels personatges. Bàsicament el que ens explica aquest narrador és la seva relació amorosa amb Micol, la filla de la família. No és una història d'amor reeixida pel narrador, però, i aquí transmeto una opinió del tot subjectiva, m'ha resultat força commovedora. El narrador és un amant decididament maldestre i el seu estil d'enamorament em recorda molts els, també maldestres, enamoraments de la meva joventut.